Exercicis tema 2 i 3

pàgina 24

3. Digues si són vertaderes o falses les afirmacions següents.
a) La grafia és la representació conceptual del so. Vertader
b) La cavitat nasal actua com a un ressonador afegit. Vertader
c) Els òrgans actius són la faringe i l'úvula. Fals
d) Les vocals no es poden diferenciar pel punt d'articulació. Fals
e) Les consonants velars es generen a la part posterior de la cavitat bucal. Vertader
f) Quan parlem d'alveolars, ens referima un punt d'articulació. Vertader
g) Les labiodentals posen en contacte el llavi superior amb les dents inferiors. Fals
h) Les vibrants poden ser simples o múltiples. Vertader
i) Les laterals són aquelles en què la llengua contacta amb el costat de les dents. Fals
j) En les velars, l'úvula i el vel del paladar fan un obstacle. Vertader

pàgina 27

8. Busca una paraula per a cada fonema del quadre del subsistema consonàntic.
Oclusiu sord bilabial /p/ paraula Oclusiu sonor bilabial /b/ Barcelona
Oclusiu sord dental /t/ taula Oclusiu sonor dental /d/ dit
Oclusiu sord velar /k/ casa Oclusiu sonor velar /g/ gerani

Fricatiu sord labiodental /f/ fals Fricatiu sord alveolar /s/ sabó Fricatiu sord palatal /ƒ/
Fricatiu sonor labiodental /v/ viure Fricatiu sonor alveolar /z/ zona

Africat sord alveolar /ts/ Africat sord palatal /tƒ/
Africat sonor alveolar /dz/ atzar Africat sonor palatal /dʒ/ judge

Vibrant simple /г/ Vibrant múltiple /r/

pàgina 35

3.Agrupa els arabismes següents en camps semàntics.
taronja, llimona, espinac
àlgebra, zero,
gerra, safata, alambí
alferes, alcova, almogàver,
llebeig, garbí,
rajola, aixeta
sucre, midó, quitrà

6. Forma substantius nous derivats de les paraules següents:
Branquerera, mobloide, perruquim, pólvorer, mongeteria, fanaler, polseria, brutor, amargat, creureat, regaret, cridall, llibrastre.

7. Forma adjectius nous derivats de les paraules següents:
alacantenc, xativer, romanienc, conqueríssima, dignenc, novetós, marrós, rialler, humanós.

Exercicis tema 3 (pag 39 i 40)

8. Escriu el verb que correspón a cada definició:

a) acondicionar

b) manillejar

c) enbetunar

d)

e) afavorir

f) enllustrar

g) presentir

h)

i) malfer

j)

k)

l)

9. Explica el valor semàntic dels sufixos i els prefixos següents:

a) cobrament : adverbi derivat adjectiu.

b) grisenc: adjectiu derivat d'adjectiu, tendència.

c) binomi: prefixes àtons, duplicació.

d) asteriode : adjectiu derivat de substantiu, sufixos cultes.

e) deformar: prefixes àtons. El contrari de

f) paradisíac: adjectiu derivat de substantiu, sufixes cultes.

g) riolenca: adjectius derivats de substantius, gentilicis

h) dotzena: adjectiu derivat d'adjectiu, ordinals.

i) arbòria: adjectiu derivat de substantiu, particularitat.

j) fresqueta: diminutiu

k) llegidor: substantiu derivat de verb.

l) desordre: prefixos àtoms. El contrari de.

m) grandíssima: adjectiu derivat d'adjectiu, superlatius

n) transatlàntic: prefixes àtoms. D'una banda a l'altra.

o) arximilionari : prefixes tònics. Superioritat.

p) hipertensió: prefixes tònics. Ultra mesura.

q) microorganisme: prefixs tònics. Petit.

r) interplanetari: prefixes tònics. En mig de.

s) trencadissa: sustantiu derivat de verb.

t) contrasentit: prefixos tònics. Oposició.

12. Trobeu els substantius derivats del adjectius següent.

clar : claretat

gandul: ganduleria

alt: altitud

brut: brutícia

fosc: foscor

apte: aptitud

sol: solitud

aspre: asperesa
ximple: ximplicitat
dolç: dolçor
cert: certessa
badoc: babieca
fi: finalitat
lleig: lletjor
beneit: benedicció.

13. Ara troba els adjectius a partit del substantius següents.
àfrica: africà
vidre: vidriós
dent: dental
comarca : comarcal
parlament: parlamentari
llibre:
estiu: estival
cavaller : cavallerós
costa: costaner
hora:
Quixot: quixotesc
balena:
unitat: unitari
embrió: embrionari
àrbitre: arbitrari