Tema 1: exercicis p. 13

15. Inventa una frase per a cada funció del llenguatge.
Funció expressiva: No sé com pot passar això!
Funció referencial: Els estudiants han decidit que cal organitzar una vaga.
Funció apel·lativa: Deixa de fer això per favor.
Funció poética: Són creat e ésser m'és dat, a servir Déu que fos honrat.
Funció fàtica: M'estàs escoltant?
Funció metalingüística: El llenguatge verbal és un sistema comunicatiu tan flexible i complex alhora que permet a l'ésser humà transmetre amb exactitud tot allò que vol.

16. Assenyala la funció del llenguatge que predomina en cada una de les frases següents i indica a quin element de la comunicació s'hi dóna més importància.
a)Quina alegria que m'has donat! - EXPRESSIVA (EMISSOR)
b)El pretèrit imperfet s'usa per a referir accions passades. - METALINGÜÍSTICA (CODI)
c)El llenguatge és el vestit del pensament. - POÈTICA (MISSATGE)
d) M'he tobat el teu germà a la plaça. - INFORMATIVA (REFERENT)
e)Alça't! - APEL·LATIVA (RECEPTOR)
f)(En un taxi entre conductor i client) Sembla que ja ve l'estiu! - EXPRESSIVA (EMISSOR)
g) Però què fas ara? - APEL·LATIVA (RECEPTOR)
h) El cel em porta vent i pluja/ i el record d'un amor que acabà/ tristament. - POÈTICA (MISSATGE)
i) M'agradaria telefonar-te tots els dies. - EXPRESSIVA (EMISSOR)
j) M'has entés? - FÀTICA (CANAL)

Introducció

Aquest és un treball de investigació sobre les tribus urbanes.
Cada apartat del treball estarà dins d'una entrada.

Les tribus urbanes són una expressió no verbal dels pensaments de les persones.

La gran majoria estan formades per grups d'adolescents, ja que eixa és la edat es la fase cap a la maduressa i és quan els joves formen la seua personalitat.

Nosaltres anem a profunditzar en la història, estètica i ideologia d'aquestos grups socials.

Descripció

Una tribu urbana és un grup de gent que es comporta d'acord amb les ideologies que s'originen en l'ambient d'una ciutat.

Les tribus urbanes es caracteritzen per una sèrie de codis no verbals com per exemple mantenir una estètica similar entre diversos individus de la mateixa tendència. Aquestes tendències estan marcades per conviccions sociopolítiques o creències religioses segons el moviment o tribu urbana al que pertany.

N'hi han tribus que es caracteritzen per estar fortament influenciats per la música, altres per l'estètica i la moda, altres per les drogues, altres en relació amb les seues aficions, etc.
A continuació teniu una breu classificació de tribus amb la corresponent descripció de cadascuna.

Indies

El terme indie prové de l'anglès independent. El terme es sol utilitzar incorrectament per a referir-se a un gènere musical però originalment està lligat a les condicions de producció i circulació de la seua obra, és a dir, a aquells músics que produeixen la seua obra de manera independent (paraula d'on deriva el terme) i no a un gènere musical.

Història (passat)
Durant els anys 20 les grans companyies nord-americanes (també conegudes com "multis" o "majors") com Columbia Records o Virgin van ser desafiades per quantitat de xicotetes discogràfiques anomenades "independents". Aquestes estaven especialitzades en el mercat de música blues i jazz però el crack de finals dels anys 20 va minar a aquestes companyies que van acabar en fallida o en el millor dels casos absorbides per una més gran.
Des de 1912 hi havia l'ASCAP (American Society of Composers, Authors and Publishers) mitjançant la qual els compositors i editors protegien els seus interessos (semblant a la SGAE espanyola). Aquesta associació no considerava "de bon gust" que la música negra es pogués escoltar per la ràdio així que censurava sistemàticament qualsevol cançó de blues o jazz que li pogués arribar a través d'un segell independent. Així que a més de no poder trobar a les botigues, la música "diferent" tampoc es podia escoltar per les ràdios locals de freqüència concessionada. És així com sorgeixen les ràdios pirates, que emetien des de coberts o embarcacions llunyanes a diversos quilòmetres de les costes.
El 1941 una associació de ràdios i DJ va posar en marxa una associació rival a l'ASCAP que es va anomenar BMI (Broadcast Music Incorporated) que representava a molts compositors i editors que fins aleshores havien estat ignorats (de hillbilly, country, blues, jazz i estrangers). L'ASCAP va fer tot el que va poder perquè les ràdios locals no programaren cançons de la BMI, moltes cançons van ser censurades però el virus estava ja inoculat en la societat. La BMI sobreviure i van incrementar els seus ingressos i popularitat ràpidament quan un nou so anomenat Rock n 'Roll va néixer de mans d'artistes negres com Little Richard o Chuck Berry.

Història (present)

En l'actualitat, potser la gent no reconeix aquest tipus de tribu urbana perquè és de les que més es barrejen amb tothom, també perquè de vegades els posen etiquetes que no són o perquè a diferència d'altres tribus no busquen destacar, simplement busquen un camí alternatiu, que no roí, però si original i diferent.
Als Indies no els agrada tancar-se en si mateixos i en general són gent oberta i optimista. Probablement si ells no hagueren sigut així les seues creences i la seua ideologia no hauria arribat fins al'actualitat.

Estètica

Els Indie no tenen una manera particular de vestir, sols utilitzen allò que volen. No obstant això, sí tenen uns quants articles comuns. Les seues influències es remunten des de la dècada dels 60. Articles comuns d'aquesta tendència són les samarretes de bandes, roba vintage, samarretes de ratlles, suéteres, blazers, montgomerys, pantalons desgastats, armilles, corbates, mocadors i bufandes. Alguns dels tipus de calçats més popular són les sabates tipus ballet i les sabatilles Converse.

Ideologia

Els Indies basen la seua ideologia en el terme "Do It Yourself" o "Fes-ho tu mateix" el qual fa referència a la pràctica de la fabricació o reparació de coses per u mateix, de manera que s'estalvien diners, et diverteixes aprens al mateix temps. És una forma d'autoproducció sense esperar la voluntat d'altres per a realitzar les idees o conviccions propies.
És fàcil veure avui dia a algú de poca edat realitzant tasques de punt, o crochet, tant per vestir com per decorar. A més, aquest moviment ha fet que col·lectius que típicament no realitzaven determinades tasques, s'interessin per elles d'una forma cada vegada més gran: el DIY ha fet que el bricolatge no sigui una activitat típicament masculina, així com ha fet de molts homes, grans dissenyadors de moda, complements, o peces d'artesania clàssicament fabricades per dones.
També es parla de DIY per referir-se a aquells artistes que, oposant-se al sistema establert per la indústria musical actual, graven amb els seus propis mitjans (i de vegades amb un pressupost zero), autogestionen les seves actuacions, autopromoció la seva música, etc.

Hippies

Els Hippies van ser un conjunt de persones que van revolucionar la manera de veure el món i crearen una tendència ideólògica, de manera de viure, d'espreçar-se i estètica que va marcar les generacions següents i ha sigut molt important en l'història dels últims 40 anys.

Història (passat)

L' origen del moviment Hippie va començar al Estats Units als anys 60 com una reacció contra la guerra del Vietnam. Molta gent jove va morir a aquella guerra sense trellat i amb cap sentit. S’han fet nombroses películes d’aquesta época perqué va ser una etapa de moltísims canvis en la societat no sols d’aquest país sino de tot el món.

Història (present)

Actualment, aquesta és un tribu urbana pràcticament extinta però que ha aconseguit deixar a les nostres societats i mentalitats moltes de les seues idees pacifistes y revolucionàries.

Ideologia

Pel que fa a la ideologia, els hippies fugien de la violència y proclamaven la pau al món, l’amor entre les persones y un nou pensament: tots som iguals. Buscaven una mena de món utòpic sense països, sense guerres, sense moneda y sense diferències entre unes persones y altres. Eres antiracistes y creíen el el sexe lliure. No estaven massa interesats en política y se’ls podria considerar anarquistes.

Estètica
El seu aspecte és molt característic: vestien robes amb color molt vius i amb estampats, pantalons o faldes llarges de cotó, ponchos, bosses de tela, flors y portaven el moño llarg. Cap es depilava y les dones no usaven sujetador.

Tendències musicals
Les tendències musicals del Hippies erne el rock, pop.. però sobretot, l’important era que expresaven a les lletres de les seues cançons el seu sentiment de protesta i incorfomitat amb el món. Uns dels exemples més coneguts es la famosa cançó de Jonh Lennon “Imaginne”. Encara que hi ha més grups coneguts d’aquesta época com Mama's and the Papas, Joan Baez o Bob Dilan.

Dues cares d'una moneda:

La part “oscura” del Hippies era que aquest moviment està molt relacionat amb el consum de moltes droges dures com LSD, heroina ec... “Lucy in the Sky with Diamonds” és un bon exemple. Molts Hippies van morir pel comsum de droges y, encara més, van quedar complétamente enganxats y colgats anys després.

Heavies

Història (passat)

A meitat dels 60 comença el heavy metal amb una modificació del rock, i es va consolidar a principi dels 70 al que s'incorporen cançons amb ritmes més ràpids i potents. Això va donar lloc a una nova tribu urbana. Els heavies compartien una apariència i ideologia tan pareguda a la dels rockers que eren considerats una evol·lució. Continuaven sent apolítics i antimilitaristes. Aquesta tendència va arribar a Espanya al 1970 aproximadament de forma minoritaria; però entraba igual que el rock: de contraband i amb militars i mercaders que portaven la música dels seus viatges. Al 1978 va començar a tindre més importància. La New Wave of British Heavy Metal va sorgir a la dècada dels 80, consagrant definitivament aquest estil. Però als 90 pareix que va agafant més tendència comercial, igual que el pop, amb la qual cosa es veu amenaçada la despersonalització del génere.

En quant a les tribus, estan en contra d'aquesta transformació i volen més escoltar a grups genuïns, basats en els grups dels 70 i 80. Aquestos grups es denominen "True Metal" i constitueixen en la major part els hàbits musicals dels heavies. Actualment s'estè generalitzant aquest True Metal i comença a recobrar glòria perduda.

Estètica
Texans ajustats, monyo mig llarg, caçadora de cuir, amb claus, samarretes estampades amb els ídols musicals i/o símbols de la mort.

Ideologia
Els heavies, en la seua rebeldia cap a les normes socials es van declarar totalment aconfesionals, seguidors de la filosofia de "fes el que vullgues" i "pensa el que vullgues"; aleshores hi ha un corrent majoritari ateu i agnòstic, encara que hi ha una gran proporció de catòlics. Solen consumir diverses drogues com tabac, alcohol i marihuana. Com he dit abans, són apolítics i d'esquerres. També segueixen la filosofia "Carpe Diem" (aprofita el moment); que per a ells és: drogues, sexe o bona música. Generalment són pacífics.

Gòtics

La cultura gòtica és un moviment subcultural existent en diversos països. Va començar al Regne Unit entre finals de la dècada de 1970 i mitjans de la dècada de 1980, en l'escena del Rock gòtic, una derivació del Post-Punk. La seua estètica i inclinacions culturals provenen principalment de les influències de la literatura de terror, les pel·lícules d'horror.

Història (passat)
A finals dels 1970, hi havia unes poques bandes de Post-Punk al Regne Unit catalogades com a gòtiques. Després de la desaparició del post-punk, el gòtic va continuar evolucionant tant musical com estèticament. Això va ocasionar el sorgiment de diversos estils, variants dins del gènere gòtic. No obstant això, no seria sinó fins a començaments dels 1980 quan el Rock gòtic es convertiria en un gènere propi, posterior a l'Post-punk, els seus seguidors començarien a reconèixer-se com gòtics i a formar un moviment reconeixible. La inauguració del club nocturn "Batcave" a Londres, Soho, el juliol de 1982 va proporcionar un lloc de trobada per als integrants d'aquest moviment. El terme "batcaver" es convertiria amb el pas del temps a Gran Bretanya en un termini per definir als primers gòtics.
A la dècada de 1980 i al començament de la dècada de 1990, els membres de l'emergent cultura gòtica a Alemanya van començar a ser anomenats “Grufties” (en anglès, "vault creatures" o "tomb creatures" «criatures de les tombes"). Aquests generalment representen una fusió de la cultura gòtica i el moviment New wave, formant un moviment anomenat "dark culture” -o cultura fosca-, formalment denominat «Darkwave».
Per la dècada de 1990, l'estètica Victoriana va tenir una renovada popularitat en l'escena gòtica, utilitzant el neogòtic de mitjan del segle XIX i els aspectes més morbosos de la cultura victoriana.

Història (present)

Les pel·lícules de Tim Burton, presenten en la seua gran majoria personatges gòtics o inspirats en la cultura, especialment “Beetlejuice” - protagonitzada per Lydia, una adolescent gòtica-, “Eduardo Manostijeras”, “Pesadilla antes de Navidad”, “La leyenda del jinete sin cabeza”, “La núvia cadàver” i “Swenney Todd”. Moltes d'aquestes pel·lícules van acostar al "gran públic" l'escena gòtica. La sèrie de llibres d'Anne Rice "The Vampire Chronicles" i alguns jocs de rol inspirats en la música i la cultura gòtica van servir per estendre el moviment gòtic. També ha contribuit el “Anime”. En l'actualitat els grups gòtics estan fortament lligats al moviment "Otaku" (els coneguts "freaks" o "frikis") el qual es basa sobretot en el gust per la cultura japonesa, el Manga o còmic japonès, i el " Anime "que és el Manga però en dibuixos animats.

Estètica
La subcultura gòtica comparteix gustos estètics, musicals i culturals en comú. La música gòtica abasta diversos subgèneres i estils, tots aquests comparteixen una tendència cap a una aparença i un so "dark" o "fosc". Els estils de vestimenta dins de la subcultura prenen influències del death rock, el punk, l'estil androgin, i fins l'estil de vestimenta del Renaixement, però, els gòtics tenen una estètica pròpia, que se centra en el color negre: vestits negres, maquillatge per a ressaltar pal·lidesa a la cara i fins pintallavis de color negre o vermell aplicat als llavis. És important aclarir, però, que no tot aquell que es vesteix d'acord a l'estil gòtic és considerat gòtic pels membres de la subcultura. De la mateixa manera, no tots els gòtics vesteixen de negre ni tampoc segueixen sempre l'estil.
Mentre que no hi ha una connexió religiosa en comú que vinculi amb la subcultura gòtica, els elements, accessoris i símbols religiosos han jugat un paper important en l'estètica, les cançons i l'art visual.
En particular elements estètics del catolicisme juguen el principal rol en la cultura gòtica. Les raons d'aquesta manera de vestir varien entre particulars, i abasta expressió d'afiliació religiosa, sàtira, o simplement efecte decoratiu.

Ideologia
Fixar una ideologia per a la cultura gòtica és difícil per diversos motius. El primer és que si bé hi ha aspectes comuns en gairebé tots els gòtics, cada membre defineix la seva pròpia concepció de la subcultura, és a dir, cadascun defineix el que significa ser gòtic. D'altra banda, l'altre problema es basa en què sovint la ideologia gòtica és de naturalesa "apolítica". A diferència del moviment “hippie” o el “punk”, la subcultura gòtica no té un pronunciat missatge polític i no crida a l'activisme social. No obstant això, els gòtics poden tenir tendències polítiques personals que van principalment des de l'anarquisme al liberalisme social.
El grup està marcat per un l'individualisme filosòfic, la tolerància i el gust per la diversitat, una forta rellevància de la creativitat i l'art, li donen importància a la intel·lectualitat, esperit de comunitat, una antipatia pel conservadorisme social i una forta tendència cap al cinisme, encara que aquestes idees no són comunes a tots els gòtics.
La ideologia gòtica està basada molt més en l'estètica que en idees ètiques o polítiques clarament defininides.

Skinheads

Història (passat)
Originalment, els skinheads eren joves de la clase obrera britànica que feien el treball obrer més físic. Es diu que portaven el cap rapat per evitar els polls i les botes de punta d'acer per tindre cura als treballs de càrrega pesada (als treballs portuaris). Però en acabar el treball del dia, es posaven la roba més elegant i es juntaven en salons de ball o bars. Van adoptar el Ska com estil musical. El punt més alt dels Skins va ser al 69, però amb el pas del temps, hi van haver-hi qui es van anar deixant crèixer el cabell i formant famílies. No obstant, als 70 van resorgir amb el Punk-Rock. Durant aquest temps va tindre un gir molt violent quan alguns adolescents van adoptar el Skinhead. Aquestos nous Skins van ser reclutats pel Partit Nazi Britànic i altres organitzacions menys racistes. Així aquesta cultura Skin ha continuat durant els 90 amb abominacions del grup.
Hi ha tipus diferents de Skinheads. Hi ha racistes i anti-racistes. Inicialment, lo normal era qe foren antirracistes, ja que sorgiren en Jamaica. Però alguns del primers estaven ficats a la Liga Anti-Pakistaní i estaven envoltats al "Paki-bashing" (aixafar a colps als pakistanís). Això vol dir que el Skin sempré ha sigut violent, tal i com es veu actualment, pero no es comparaba amb els Nazis. No obstant, els Skins racistes han sigut als que més pes han donat els medis de comunicació.

Estètica
Els skinheads tradicionals procuren ser molt elegants dins l'estètica de botes de punta d'acer, tirants i monyo rapat. Els oi skinheads porten roba militar i una estètica i actitud més radical i agressiva. D'aquestos hi ha nazis, comunistes i altres. Escolten música oi, un subgénere del punk molt agressiu, tocat per skins i per a skins.

Ideologia
Es basa en intentar destruir l'estat, a més, en el cas del neonazis es fonamenta en la neteja i la higiene, l'altre pol del comportament Punk. La ira que descarreguen contra travestis i homosexuals no és sino una altra forma de neteja, al terreny sexual, o racial tractàntse de jueus, negres, etc. Alguns són pacifícs, però altres sovint tenen baralles entre ells o contra qualsevol persona que es troben i que no pense com ells.

Ska

Història (passat):

Lòrigen d’aquest grup urbà y musical es troba a l’altra banda del atlàntic, a Jamaica.

A finals dels anys 50 principis dels 60 començà a sorgir un tipus de música que mesclava diferents estils i ritmes de música negra amb altres músiques populars més caribenyes. Els Skas van ser els precursos del rocksteady i, encara que més en davant, del reggae.

Als anys setanta, gràcies als immigrants que van viatjar a Europa, aquest estil va viatjar a Anglaterra on es va mesclar amb el punk i el so va evolucionar cap a melodies més rápides. Peró el punk va ser també una influència ideològica. L’Ska començava a relacionar-se odeològicament amb l’antiracisme i una actitud inconformista i anti-sitema enfront a la societat.

Història (present) :

Actualment són molts els que seguixen aquets moviment al volvant del món. Ska-p i Skalarriak a Espanya, “Los Pies Negros” de Colombia, Desoden Público a Venezuela i grups d’Europa i Estats Units on el moviment Ska ha evocionat cap a unes lletres més reivindicatives amb la problemàtica social i política en un context més golbal.

Estètica:

Lèstilisme d’aquesta tribu urbana te prou d’importància. Els seu símbol són els cuadres blancs y negres per tant porten roba a cuadres blancs i negres, chapes i tirants. Encara que també poden anar vestits amb tratge y roba elegant.

Ideologia:

La seua ideología és d’esquerres o anarquista però no ,com els antifeixistes, no tenen una ideología ben bé definida. Com en la mayoría de grups mitjanament polítics hi ha d’alguns individus que són més violents. Els Skas no són una excepció i hi ha d’alguns molt violents que participen en pelees y disputes violèntes.

Els Skas solen ajuntar-se amb els punks, grunges, sharps (antifeixistes o redskins) o heavis. I, en veritat, no hi ha massa diferència entre Ska, punks i sharps. És per això que van junts.

Emos

Història (passat)
La cultura emo original comença en els anys 80 com un estil musical derivat del punk hardcore americà, la paraula "emo" ve de Emotional hardcore music. Actualment la seua música és més comercial i el seu representant més conegut és My chemical romance i Green Day (encara que molta gent no situa a aquest grup com emo).

Història (present)
Els emos estan per tot arreu, sobretot per Llatinoamèrica, i han sorgit subcultures com els "Pokemon". En l'actualitat la majoria de emos són d'edat adolescent, entre els 14 i 20 anys. Tenen una visió negativa de la vida i solen mostrar-se al món com pessimistes i víctimes d'una societat creada pensant més en el capital i en els interessos privats que s'oblida de les persones i les seves veritables necessitats.

Aquesta cultura ha donat molt que parlar, donat que encara que són gent pacífica, han tingut detractors que els qualificaven de superficials i de seguir modes, la qual cosa en diverses ocasions ha generat baralles o rebuig social cap a aquesta cultura urbana.

Estètica
Pentinat engominat cobrint part de la cara, moño negre amb metxes de colors, pírcings sobretot a la cara, com en el nas o als llavis, sabatilles Converse o bambes, canelleres, xapes de colors amb negre, dessuadores amb caputxa, samarretes ajustades (generalment negres) i calçotets a la vista.

Ideologia
Són ments inconformistes i pessimistes. Es preocupen molt per la seva aparença i es declaren en contra de les modes (encara que paradoxalment ser emo està de moda), solen tenir tendència a preguntar-se el sentit de les coses i no solen creure en les religions. Una de les seves frases més repetides és "el emo neix, no es fa".

Musica: A dia d'avui els grups emos més coneguts són My chemical romance, Blink 182, All american reject, Silverstein, Panic! at the disc, etc.

Rockeros

Història (passat)
L'origen dels rockers ve directament dels teddy boys anglesos que hi havia als anys 50s, la majoria d'aquests teddy boys adolescents dels 50s es van anar a complir amb el seu servei militar, i a la tornada, ja més grans, van canviar la seua estètica de levita i sabates de sola de crepé, per pantalons i caçadora de cuir, imitant l'estètica ultilizada per Marlon Brando a la pel lícula "El Salvaje (The Wild One)" la qual és una pel lícula de culte entre els rockers. L'estètica va canviar, però la seva passió pel rock and roll va perdurar.
A espanya va arribar aquesta cultura a la segona meitat dels setanta, sobretot en la seua vessant musical i amb vestits menys vistosos que en la versió anglesa.

Història (present)
La seua precencia ara, nombrosa, encara que amb molts elements diferents de diverses tribus originals, i amb diverses tendències. Presents en determinats bars i discoteques del centre i dels barris populars, la majoria de les vegades freqüentats per ells de forma exclusiva.

Estètica
Tupé i patilles, piercings de vegades sobretot a la cara, caçadores curtes i texans amb grans sivelles de metall i insígnies dibuixades manualment a l'esquena, botes camperes amb punteres molt extremades. Dones amb cabells tenyits, cardats y molt abultats, també molts homes duïen aquestos monyos com les dones(de vegades no se diferenciaven), vestits amb cancanes, texans amb vora, o faldilles de tub.

Música
Rock & roll clàssic, americà o anglès, Rockabilly, Rhythm & blues, doo wop, surf ... etc tot i que segueixen també alguns grups espanyols, com La Frontera o el primer Loquillo.
El seu interès pel Rock & roll, gairebé obsessiu. No es caracteritza per altres activitats específiques, llevat de la recreació dels caps de setmana i la passió cap a l'univers nord-americà dels cinquanta. La moto és el mitjà de transport per excel • lència i també l'objecte fetitxe del rocker.

Ideologia
Rebèl i individualista.
Es fan moltes bronques a causa de l'alcohol.
Aquesta tribu va perdre força en el 80 que coincideix amb la caiguda general de gran part de la música i la pèrdua de la seua màgia ja que moltes de les creacions posteriors o són còpies d'aquestes o no destaquen tant com abans.

Frikis

Un friki és una persona obsessionada amb una afició en concret fins al punt de convertir-lo en una forma de vida. Normalment s'ha relacionat sobretot amb la informàtica, les pel·lícules i sèries de ciència-ficció i manga, a més del món del còmic; però el terme pot estendre's a qualsevol afició desmesurada. En casos molt extrems, l'aficionat obsessiu compulsiu deixa de ser friqui i evoluciona a 'gosu'.

Història:
La palabra freak s'utilitza en anglés per a referir-se a les persones que es distingueixen per tindre una malformació física i que s’exhibien al circs.
Aquest terme va arribar a utilitzar-se per a referir-se a persones extravagants que es donen a coneixer per la seua extravagància mediant els progames de televisió, com el programes del cor.
Després d’anys, aquesta palabra es va usar per a referir-se també a les persones que es catalogaven d’extravagants, per tindre una obsessió extrema o extranya amb alguna cosa. Els temes d’interés clasics dels frikis es caracterizen per no estar todavía acceptats ni ben vists per la societat, considerant tot aixó gustos infantils, inmadurs i impropis de la edat de la persona.
Mediant els medis de comunicació, el terme ‘freak’ va evolucionar en altres idiomas i, amb els anys, aquesta palabra va pasar a ser: freaki, Frisi, frikie o friki, en el nostre idioma. El terme Frisi no té una traducción específica en Anglés perque es una fusió de diversos conceptes anglosajones que fan referència a estereotips como: trekkie, geek, nerd, otaku, etc.
Actualment el significat de Friki a la notra llengua te dos entrades:
1º - Els frikis presenten distints Graus d’interés sobre el seus gustos, son capaços de portar-lo desde un simple hobby a un estil de vida.
2º - Un Frisi es aquella persona que participa molt en la comunitat Friki.
Descripció: Dins de la personalitat de Frisi hi ha distints nivels sobre el ‘frikisme’ fins i tot hi ha gent que pasa de ser un simle hobby a portar-ho com a un estil de vida ja que es una part important per a ells.
Normalmente se ha relacionat a un Friki amb coses com la informatica, els videojocs, els comics, les pelicules de ciencia-ficció, les de fantasia, les de manga, anime i els jocs de rol i amb estils de musica com el metal, pero Frisi es pot aplicar a qualsevol gusto molt alternatiu i/o desmesurat.
L’aceptació dels diversos temes d’interés tipics dels frikis es diversa en la societat. Aixi, alguns son acceptats sense problemas, perè altres no estàn totalmente acceptats. Cal tindre en compte que la acceptació social pot dependre més be del comportament i de la expressió de la afició i no necessariament de la afició en si mateixa.

Cultura:
Ciencia-Ficción: La cultura de la ciencia-ficción es caracteritza per visions futuristes. Al cine, té un gran suport per als friáis la saga de 'La Guerra de les galaxies' i 'Star trek'.
Informática: Els frikis valoren Tot coneixement relacionat amb la tecnología.
Fantasía: Aquest terme inclueix els aficionats als jocs de rol, als jocs de mesa (Warhammer) o literatura fantàstica.
Manganime: En aquest tipus, el Frisi també es denomina ‘otaku’ per la influencia japonesa. Li agrada molt els comics de manga i series d’anime.
Videojuegos: N'hi han alguns que creuen que es més que un joc.

Estètica:
Els frikis basen la seua estètica en les seues aficions. La gran majoria no li donen importància a la moda encara que n'hi ha un sector que cal remarcar que porta la seua afició al límit com per exemple quan intenten vestir com els dibuixos manga i anime que veuen. A ells els agraden els disfrassos i una vestimenta que cride l'atenció. La seua estètica està molt relacionada amb els gòtics fins al punt que de vegades hi han alguns que pareixen gòtics i, no obstant això, són frikis, otakus o simplement aficionats.

Rituals:
Aquesta tribu pot ser de las que més te un ritual clarament definit. Com hem dit abans són aficionats extrems a alguna cosa i això els porta a fer reunions multitudinaries con "El Saló del Manga de Barcelona" (potser el més gran que es fa al nostre pais), "El Saló del Manga de València", etc. Aquestes reunions es caracteritzen per ser com un paradís de videojocs, dibuixos, comics i sobre tot disfrassos. Als frikis els agrada fer-se el seu propi enlloc de comprar-ho (DIY o Do It Yourself) i portar-ho amb orgull els dies que es fa "El Saló...". En aquestos salons pots trobar gran quantitat d'articles que potser no es troben en cap lloc, obviament relacionats amb unes determinades aficions, també de vegades pots provar un videojoc abans de que esté en venta, i pots cantar davant un públic, etc.

Pijos

Persona amb diners que, generalment, parla amb un accent de prepotencia i veu a la resta persones amb fàstic. Aquestes persones parlen llevant algunes lletres. Es poden reconèixer fàcilment, pel centre de les ciutats, per la seua roba, les marques y la seua forma de parlar. Les principals marques de ropa que usen els pijos són les següents: Carhartt, Volcom, Dolce & Gabbana, Levi's, Calvin KLein, Adolfo Dominguez, Tommy Hilfiger, El niño, Burberry, RipCurl, Lacoste, Ralph Lauren, Dior, Carolina Herrera, Billabong ...

Història (passat)
Durant els anys 80 les persones van començar a dur la moda de l’anomenat ‘ser pijo’, aquest mot es referia a comprar-se roba de marques superiors a les altres, és a dir, més cares, per a ser considerat i respetat en la societat en la que la roba i la manera de vestir va ser lo més important i deia molt de la persona. Aquest habit es va produir per que dins del seu grup la persona ‘pija’ es trobava protegida, ja que les altres tribus urbanes van tindre una degradación social. Més tard, el temps i la gent van demostrar que el ser ‘pijo’ no significava ser millor persona o tindre més cultura, si no al contrari, ja que la majoria de vegades les persones ‘pijes’ eren egocentriques e incultes.

Història (present)
Actualment aquesta tendència no ha canviat massa, sempre deixant-se portar per les masses.

Estètica:
Ella: Els cabells llisos amb el flequillo i ropa de diferents colors, a l’estiu una camiseta de tirants normal i corrent y durant l’hivern amb xaquetes, rebeques.. Dins dels pantalons podem trobar els ‘pitillos’, abans es portaven els pantalons acampanats. El calçat que usen sol ser botes altes o baixes amb punta redona i les famoses manoletines, amb tot aquest vestuari porten, també, bolsos grans i collars llargs.
Ell: El flequillo semicircular. Acostuma a portar uns pantalons ajustats o pitillos amb sabates amples amb la llengueta cap fora, per a que es puga observar la marca. Sobre les samarretes porten dues, una damunt l’altra, així es pot veure el coll de la de baix.
Clarament, aquestes persones porten tot aixó amb logotipus de les marques, per a que es veja.

Activitats i interessos:
Les professions de les que vol viure una persona ‘pija’ són: empresari, advocat i relacions pùbliques, o viure del conte. Peró durant tot el seu temps lliure les activitats a les que es dediquen són: Festes, reunions en clubs nautics, padle, tennis, etc.
Cal remarcar que aquesta, més que una tribu pot ser considerada una tendència i que de vegades és un tema tabú ja que hi han persones i persones i no totes son iguals, moltes d'aquestes basen la seua filosofia de vida en l'egocentrisme.

Conclusió

Con hem pogut comprovar la utilització de codis no verbals té una forta influència en les tribus urbanes ja que tota la historia, la seua idologia i tot el que s'expresa mitjançant la seua estètica i els seus rituals que inclouen graffitis, posters, dibuixos, joies, maquillatge, vestimenta...
Algunes tribus són simplement una expresió de la seua ideologia en relació amb la música, no obstant això altres, de vegades, tenen tendències roïnes.