Emos

Història (passat)
La cultura emo original comença en els anys 80 com un estil musical derivat del punk hardcore americà, la paraula "emo" ve de Emotional hardcore music. Actualment la seua música és més comercial i el seu representant més conegut és My chemical romance i Green Day (encara que molta gent no situa a aquest grup com emo).

Història (present)
Els emos estan per tot arreu, sobretot per Llatinoamèrica, i han sorgit subcultures com els "Pokemon". En l'actualitat la majoria de emos són d'edat adolescent, entre els 14 i 20 anys. Tenen una visió negativa de la vida i solen mostrar-se al món com pessimistes i víctimes d'una societat creada pensant més en el capital i en els interessos privats que s'oblida de les persones i les seves veritables necessitats.

Aquesta cultura ha donat molt que parlar, donat que encara que són gent pacífica, han tingut detractors que els qualificaven de superficials i de seguir modes, la qual cosa en diverses ocasions ha generat baralles o rebuig social cap a aquesta cultura urbana.

Estètica
Pentinat engominat cobrint part de la cara, moño negre amb metxes de colors, pírcings sobretot a la cara, com en el nas o als llavis, sabatilles Converse o bambes, canelleres, xapes de colors amb negre, dessuadores amb caputxa, samarretes ajustades (generalment negres) i calçotets a la vista.

Ideologia
Són ments inconformistes i pessimistes. Es preocupen molt per la seva aparença i es declaren en contra de les modes (encara que paradoxalment ser emo està de moda), solen tenir tendència a preguntar-se el sentit de les coses i no solen creure en les religions. Una de les seves frases més repetides és "el emo neix, no es fa".

Musica: A dia d'avui els grups emos més coneguts són My chemical romance, Blink 182, All american reject, Silverstein, Panic! at the disc, etc.